L’origen de les falles es troba en un antic costum dels fusters que celebraven l’arribada de la primavera. La nit del 19 de març cremaven front als seus tallers les peces de fusta que utilitzaven per a elevar els cresols que els il·luminava durant l’hivern.
La primera referència documentada de les Falles es remunta a l’any 1774, però no és fins 74 anys després, en 1848, quan es poden trobar publicacions continuades sobre la festa.
Una de les característiques de les falles més conegudes, i a la vegada més escassa en l’actualitat, és la sàtira, és a dir, la crítica i burla de personatges públics (normalment polítics) o d’idees que no agraden. Aquesta sàtira es representa amb ninots al monument que el 19 de març cremaran. El foc es vist com un element de la naturalesa el qual neteja, purifica i destrueix tot allò roín.
Perquè aquesta tradició no es perda, en l’actualitat es puntua la crítica dels monuments i es premia les comissions que fan servir una crítica de l’actualitat i local.
Per exemple a Xàtiva, aquest març les comissions premiades per la crítica del seu monument han sigut: en primer lloc la Falla Abú Masaifa, en segon lloc Falla del Ravali en tercer lloc la Fallas Selgas i Adjacents.
