Quantes vegades hem pogut sentir expressions com “jo soc així, ja em coneixia”, “només estic sent sincer/a” o “no som res, no tenim cap compromís”? Aquestes són algunes mostres habituals d’interaccions en què la persona que les diu té moltes paperetes per estar funcionant fora de la seua responsabilitat afectiva. Però, què és la responsabilitat afectiva?
Tot i que el concepte de responsabilitat afectiva pot ser difícil de definir, es podria entendre amb facilitat a través de l’expressió “fer-nos càrrec”. Una persona estarà funcionant des d’una alta responsabilitat afectiva quan es faça càrrec de l’impacte emocional i d’expectatives que les seues interaccions estan generant o hagen generat en les altres persones amb qui es relaciona, s’ha relacionat o relacione en el futur.
El problema gran és que encara que els joves parlen molt d’açò, no la posen en pràctica. Tal vegada et saben dir el que és, però a l’hora d’una relació no ho tenen en compte. El romanticisme mor i les toxicitats romanen. I així poques persones saben de veritat el que és una relació sana i segura. Una relació sana no és un camí de roses, però molt menys és un camí d’espines. Tindre una relació significa saber resoldre els problemes, tindre una bona comunicació, tindre límits…
En la responsabilitat afectiva tres paraules cobren importància: respecte, empatia i equilibri. Ambdues igualment importants. Perquè ens fem una idea, alguns exemples de baixa responsabilitat afectiva són el “ghosting”, el simultaniejar diverses relacions afectives sense que les altres persones ho sàpiguen, ocultar informació rellevant sobre els nostres sentiments o no ser clars/es sobre el reglament de la relació que compartim. Tindre empatia amb els demés és necessari per a totes les relacions personals: amistats, relació pares-fills, etc.
En resum, una relació sense responsabilitat afectiva no és duradora, i encara que ho siga, és tòxica. Hem d’aprendre a comunicar-nos, respectar-nos mútuament i posar fi a les activitats tòxiques en qualsevol relació. Quan les persones pensen en les pensaments i sentiments dels altres abans d’actuar o parlar, estarem en el camí.