La gordofòbia és un tema preocupant en la societat de hui dia, entre altres coses perquè està extremadament normalitzada.
Contínuament veiem a les xarxes socials models de persones primes que compleixen el cànon al qual ha d’aspirar tothom en la societat per a ser acceptat. Veiem a les pel.lícules que les persones grosses són ridiculitzades o tenen sempre el paper de l’amiga o l’amic “que fa gràcia”, sense cap interés romàntic. A més, les persones amb sobrepés també són tractades de forma diferent quan van al metge per alguna malaltia. Sempre els diuen que haurien de menjar diferent o fer més exercici. Però, en realitat, estar gros no és el mateix que estar malalt. Una persona grossa pot estar sana i una persona prima, estar malalta. Amb aquests prejudicis, moltes vegades, les persones grosses han de suportar comentaris dolents dels metges i, fins i tot, no rebre l’atenció merescuda quan es troben malalts.
Hui dia, sense ser gros pots patir les conseqüències de la gordofòbia. També les persones primes la pateixen. Açò ho veiem en comentaris com ara “amb dos quilets menys estaries més guapa” o “hauries de menjar menys”. Aquests comentaris, per descomptat, no els farien a una persona socialment acceptada. Açò ens porta a reflexionar al voltant d’una altra qüestió: les talles.
A poc a poc, la roba s’ha anat fent més xicoteta. Si compares una talla 38 actual amb una 38 de fa uns anys, podràs comprovar com les d’abans eres més grans. A més, hi ha una diferència molt evident entre la mateixa talla depenent de les marques o botigues que tries.
La gordofòbia és una problemàtica que afecta més a les dones. I especialment si ens referim a l’aspecte de les talles. Els homes tenen més varietat de talles i més facilitat per comprar roba. També són més acceptats en la societat, encara que amb açò no volem dir que no pateixen les conseqüències de la gordofòbia perquè estaria dient una gran mentida. No obstant, les dones encara són menys acceptades i amb molt menys sobrepés que un home ja és considerada grossa i, per tant, està fora del cànon i sentirà el rebuig de la societat.
La gordofòbia existeix i ha de parar. És una discriminació molt potent i normalitzada, però no hauria de ser-ho. No podem continuar negant la seua existència. Hem d’afrontar-la i informar-nos per poder evitar situacions discriminatòries que puguen fer mal a altres persones. Adonar-nos que fins i tot aquelles persones que no volem discriminar, podem dir coses dolentes inconscientment. Si no es tracta del nostre cos…, per què hem d’opinar? Encara que creiem que ho fem sense malícia, no és correcte i hem de posar-li fi.